Mira aquest curiós visionat on es mostra com de contagiós pot ser un badall
martes, 24 de mayo de 2011
És contagiós!!
Quan veiem a una altra persona que badalla, sentim un badall o fins i tot quan es parla del badall, badallem. No és un gest conscient ni racional. Quan badallem com a resposta a un altre badall no estem triant fer-ho, simplement succeeix. Aquest fenomen constitueix una forma primitiva del nostre comportament, un comportament social preprogramat molt antic que testifica la nostra naturalesa animal.
Badalls-Malalties
El badall no només ens serveix per detectar que algú s'avorreix. També és un símptoma important de patologies psíquiques i nervioses. Pot indicar-nos que una persona està sofrint una hemorràgia o una síndrome d'abstinència per consum de drogues. Alguns psiquiatres han notat que en els esquizofrènics l'absència de badalls pot ser un indicador d'empitjorament de la malaltia.
Per què badallem?
Tots badallem i ho fem cada dia. Ho fan també les nostres mascotes, gossos, gats, cobais, i fins i tot les aus i els rèptils.
El fet que badallin grups d'animals tan diversos, ens fa entendre que es tracta d'un comportament ancestral, aparegut ja en un avantpassat comú fa milions d'anys i conservat evolutivament per algun motiu no menyspreable.
El badall s'ha considerat com un signe mímic que expressa avorriment, fatiga, fastig, i que generalment precedeix al somni, encara que també es presenta en despertar i ens ajuda a treure la mandra.
HIPOTESIS
Una hipòtesi molt estesa és la que proposa que badallem per prendre aire profundament, per una falta d'oxigen o un excés de diòxid de carboni en el nostre cos. No obstant això, s'ha comprovat experimentalment que això no és així: si a una persona li donem a respirar oxigen pur, el nombre de badalls no disminueix; i si li donem aire enriquit en CO2, tampoc augmenta.
Alguns investigadors opinen que el badall és un vestigi evolutiu, el significat original del qual podria haver estat intervenir en la conducta del despertar, en els moments que l'atenció disminuïa sota condicions de perill. Altres experts assenyalen que en algunes espècies de primats el badall és un signe de domini.
Fins avui s'han realitzat nombrosos estudis fisiològics per tractar d'entendre aquest fenomen, que encara que sembli insignificant, pot ajudar-nos a entendre complexos mecanismes del sistema nerviós central. Entre aquests estudis, s'ha comprovat l'efecte d'algunes hormones sobre el desencadenament dels badalls. Així, per exemple, es va comprovar que tant en rates com en micos, els mascles badallen molt més que les femelles per efecte de la testosterona, i que badallar guarda estreta correlació amb períodes d'excitació sexual.
Qué és el badall?
En 1942 el científic Moore va incloure el badall com un dels primers reflexos observables en els nounats. Sorprenentment, ja badallem abans de néixer: els primers badalls ocorren al final del primer trimestre del desenvolupament del fetus.
Es descriu com un acte motor, en ocasions repetitiu, caracteritzat per l'obertura de la boca, la contracció de diversos grups de músculs de la cara, i una inspiració profunda, seguida d'una espiració curta. També és propi del badall la dilatació de la faringe, així com la depressió de la llengua i la mandíbula.
BIO-CURIOSITATS!!
Aquest bloc està adreçat als alumnes de Biologia que tenen certes "curiositats biològiques"
EL BADALL!!
EL BADALL!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)