Per què badallem?

Tots badallem i ho fem cada dia. Ho fan també les nostres mascotes, gossos, gats, cobais, i fins i tot les aus i els rèptils.

El fet que badallin grups d'animals tan diversos, ens fa entendre que es tracta d'un comportament ancestral, aparegut ja en un avantpassat comú fa milions d'anys i conservat evolutivament per algun motiu no menyspreable.

El badall s'ha considerat com un signe mímic que expressa avorriment, fatiga, fastig, i que generalment precedeix al somni, encara que també es presenta en despertar i ens ajuda a treure la mandra.

HIPOTESIS

Una hipòtesi molt estesa és la que proposa que badallem per prendre aire profundament, per una falta d'oxigen o un excés de diòxid de carboni en el nostre cos. No obstant això, s'ha comprovat experimentalment que això no és així: si a una persona li donem a respirar oxigen pur, el nombre de badalls no disminueix; i si li donem aire enriquit en CO2, tampoc augmenta.

Alguns investigadors opinen que el badall és un vestigi evolutiu, el significat original del qual podria haver estat intervenir en la conducta del despertar, en els moments que l'atenció disminuïa sota condicions de perill. Altres experts assenyalen que en algunes espècies de primats el badall és un signe de domini.

Fins avui s'han realitzat nombrosos estudis fisiològics per tractar d'entendre aquest fenomen, que encara que sembli insignificant, pot ajudar-nos a entendre complexos mecanismes del sistema nerviós central. Entre aquests estudis, s'ha comprovat l'efecte d'algunes hormones sobre el desencadenament dels badalls. Així, per exemple, es va comprovar que tant en rates com en micos, els mascles badallen molt més que les femelles per efecte de la testosterona, i que badallar guarda estreta correlació amb períodes d'excitació sexual.